El sector és capaç d’assolir reptes inimaginables.

La pandèmia demostra que en situacions límit el sector del màrqueting i la comunicació és capaç d’aconseguir reptes inimaginables.

Barcelona, 21 de juliol de 2021. Ahir la tarda va tenir lloc la darrera sessió d’El Mirador Indiscret de la temporada que va posar el seu focus en la ciutadania i en la seva pròpia transformació digital durant aquest darrer any i mig de pandèmia, una transformació que ha repercutit en la relació, entre altres, amb el Sistema Català de Salut.

El debat, que portava per títol “La transformació dels ciutadans en temps de pandèmia” va ser moderat per Enric Jové, CEO de McCann Worldgroup Barcelona i Chief Innovation Officer de McCann Worldgroup España i va  comptar amb la participació de Rosa Romà, directora de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut;  Marc Bataller, director de Comunicació del Departament de la PresidènciaJesús Llamazares, Chief Executive Officer de BeRepublic i Ana Macpherson periodista de La Vanguardia especialitzada en temes de salut.

Rosa Romà va a destacar que un dels objectius que es plantejaven des del Departament de Salut era posar el pacient en el centre i el que ha fet la pandèmia és accelerar aquest procés. “El ciutadà ha demostrat que és present, que vol estar informat i que vol tenir un paper actiu”. Romà va explicar també que es va tenir la necessitat d’arribar a 7,5 milions de persones per la qual cosa es van definir uns àmbits d’actuació centrats en, d’una banda, generar informació immediata difosa a través de les xarxes socials i amb la relació amb els mitjans de comunicació, d’altra banda, evitar les fake news i, finalment, acompanyar el ciutadà en els diferents moments emocionals. Per últim, va concloure que “quan hi ha un repte clar, som capaços de trobar solucions més enllà del que creiem imaginable”.

Per la seva part Jesús Llamazares va destacar que “la pandèmia ha transformat moltes situacions en l’àmbit de la salut, però també en altres àmbits i comportaments, com el teletreball o la compra online”. Per Llamazares, les empreses i institucions van reaccionar ràpidament i la ciutadania va respondre bé. Va destacar també que hi havia empreses que estaven més preparades per la digitalització perquè tenien un pla més madur abans de la Covid. Conclou que “hem estat capaços de fer les coses ràpid i reinventar-nos”.

En el torn de Marc Bataller, des del punt de vista de l’Administració, havien d’informar a la ciutadania i ho feien a través de les rodes de premsa. Conscients que hi havia un gran volum d’informació que arribava al ciutadà des de diferents fonts, tenien l’objectiu de donar informació veraç per tal de transmetre certesa i generar tranquil·litat. En qualsevol cas, “la mateixa informació que es donava generava més demanda d’informació”, afirma. Per Bataller, la pandèmia va dur moments durs però també reptes enriquidors des d’un punt de vista professional. Per ell, ha estat la pandèmia de la solidaritat, en què “les teves accions poden perjudicar o beneficiar els altres”.

Finalment, Ana Macpherson va donar la seva visió com a periodista especialitzada en temes de salut. Es van trobar en què havien de fer la mateixa feina, però des de casa, com va passar en la majoria d’empreses. En aquest sentit, a La Vanguardia no va haver-hi una reorganització interna, però sí que es van trobar que la secció va prendre rellevància. El món es va parar, només existia Covid i s’havia de fer una portada diària que girava al voltant d’un únic tema. Per a Macpherson el moment més complicat va ser quan es van produir els brots de juliol, que “ens van agafar desarmats de fonts per saber què passava i com entendre-ho. Ens va posar sobre l’avís que podíem tenir sorpreses durant la pandèmia”.